Les alumnes Luana Saft i Judith Rey de 3r ESO han entrevistat un grup de 10 persones d’entre 15 i 30 anys sobre la presència de conductes masclistes en la nostra societat. Aquestes són les principals conclusions a les quals han arribat.
El masclisme en la nostra societat és un tema de màxima actualitat. Per això, hem decidit entrevistar diverses persones de diferents llocs, gèneres, edats i classes per conèixer les seves opinions.
El primer que cal demanar-se és si el masclisme avui en dia segueix essent una amenaça real o no. Totes les persones amb les quals hem parlat han coincidit que es tracta d’un problema molt real, però no totes es posen d’acord a l’hora de valorar la gravetat de l’assumpte. “Especialment en països com el meu, la dona només és vista com un objecte per satisfer el plaer de l’home”, explicava un noi peruà de setze anys, afirmant que el problema allà és molt més greu que a Espanya. “Darrerament, s’estan trobant patrons masclistes molt més agreujats entre els adolescents que no pas entre els nostres pares”, ens comentava una estudiant d’Educació Social.
Però, i els adolescents, pensen igual? La resposta és que no. La majoria d’ells creu que la societat ha evolucionat i que ara els joves són molt més conscients del masclisme que fa cinquanta anys. Tanmateix, cal que ens demanem: és possible que hàgim normalitzat certes conductes i que ja no ens adonem de moltes situacions i accions que afavoreixen la discriminació de gènere? En efecte, alguns llibres, pel·lícules, sèries i anuncis segueixen transmetent la imatge de l’home “dur i violent” i és més que evident la gran influència que tenen tots aquests fenòmens de la comunicació en la societat dels notres dies i, molt especialment, en els joves.
D’altra banda, ens hem aturat a demanar sobre la tan aclamada frase “ets meva”. Tot i que hi ha hagut gent que la considera una total falta de respecte, a la majoria de les noies els sol semblar romàntic i confesen que elles també la utilitzen. Un dels nois de setze anys a qui demanàrem va dir: “La veritat és que la frase és bastant masclista: la meva al·lota es molesta molt quan li dic, però ara ja sap que és només una broma”.
Si ens referim a la violència de gènere, la gent sol mostrar-se més sensible que amb altres manifestacions masclistes com ara la diferència de sous entre dones i homes o el reduït nombre de dones en càrrecs públics, en comparació amb el d’homes. Així doncs, hem demanat als joves què pensen sobre el fet que durant el passat 2016, Espanya hagi arribat a tenir 53 dones mortes per violènica masclista. En general, tothom ha considerat aquesta xifra desmesurada i una total atrocitat, però n’hi ha hagut més d’un que ha anat més enllà: “Sí, és una xifra massa alta, però no se li dóna tanta importància als homes que moren a mans de les seves dones; també caldria tenir-ho en compte”, opinava un estudiant de secundària. Tanmateix, hem comentat aquesta qüestió amb una especialista i ens ha respost que, en el cas dels homes, es tracta de casos aïllats i que aquests es penalitzen com a maltractaments domèstics i no com a violència de gènere.
Per finalitzar, hem plantejat una darrera pregunta clau: com es pot millorar la situació actual? Els al·lots han proposat una millora en l’educació dels més petits. La majoria d’al·lotes, per la seva banda, han dit que la dona s’ha d’imposar i que no pot permetre ser tractada com a inferior. “Cal ensenyar-los que la dona pot fer el mateix que l’home”, afirmava una jove musulmana.
Blog Secundaria Manjón 